SEGUINT EN ELS ANYS VUITANTA.

PINSÀ (FRINGILLA COELEBS).

Serà ens aquets anys quant apareixerà un primer intent, perquè es deixi de capturar el pinsà. Fou el primer dia de passa, quant ocellaires de Manlleu es varen veure sorpresos per el guarda “Jeronimo”, que els va fer plegar, i els hi va comunicar que havia rebut ordres de què el pinsà no es podia capturar al ésser una espècia protegida.  Es van fer les corresponents comprovacions a través del President Sr. Ordeig, que va aconseguir que el tema no passes d’un fet anecdòtic. Anys més tard el tema va tornar a repuntar.  
1983.- Es va fundar la  nova societat de Prats. 
El març de 1984 la Comarcal d'Osona va assistir a una reunió a Madrid, invitada per la Federació Espanyola de caça. També es va fer un reportatge Televisiu, parlant de l'antiguitat de les exposicions. Aquest mateix mes es va fer la Iª concentració nacional de Societats ocellaires Federades, que es va fer en el Mercat del Born de Barcelona.
Aquest serà l’últim any com a president comarcal de Joan Ausió, -ja que segons llei els mandats eren de quatre anys-. El repte de controlar millor els concursos seria una obsessió de la Junta de Joan Ausió, que ja en el primer any va publicar el primer reglament en format llibret, i en  aquest l`últim any de mandat és va aprovar una norma pensem molt important per la taula de la Comarcal d’Osona, que fou ficar cartons al acabar cada remesa, cosa que mai s’avia fet. Hi va haver molts dubtes ja que es deia que seria més feina pels marcadors i aquest no la voldrien fer, però  l’experiència ens va demostrar que això no era així.

El va succeir en el càrrec, el torellonenc Ventura Parés, que va formar junta amb els germans Codina, amb el tintorè de Roda Serra entre d’altres etc...

SECUNDINO GALLEGO.

A la tardor d’aquest mateix any la Societat Ocellaire de Torelló, va invitar per donar una conferència un personatge famós en  l’època, com era Secundino Gallego. Era un conserge de la universitat de Barcelona que  el 1970 es fa fer famós ja que va guanyar el programa “Las diez de últimas”, demostrant un gran coneixement  sobre el tema ocells. Era un programa en el que el concursant elegia el tema en el que volia concursar i Secundino va demostrar que ho sabia tot sobre ocells. A partir de llavors se’l va conèixer  com “el hombre de los pájaros”. Mes tard i gràcies al programa va canviar de feina i va obtenir una plaça en el Museu de Zoologia   de la universitat de Barcelona.  Va obtenir la creu de “Alfonso X el sabio”  i va escriure diferents llibres sobre ocells i va fer diferents col·laboracions amb ecologistes com Seo-Birdlife. El setmanari  Torelló de l'època se'n va fer ressó.