viernes, 30 de diciembre de 2011

RESUM 2011 I FELIÇ ANY NOU 2012.

LA CONTINUITAT DE LA NOSTRA TRADICIÓ.

L’any ocellaire que està a punt de deixar-nos, ha estat un any ple de sobresalts, ensurts, i han estat a punt de fer desaparèixer el nostre col•lectiu , tot això provocat per la situació en que ens va deixar el govern del Tripartit, en concret ICV, que era qui governava el departament de Medi Ambient, aquest últims set anys. Els ocellaires tindriem que pendren nota per actuar en consecuencia i recordar-lo sempre, ja que a través dels seus "chupotters" ells ens segueixen atacant.

L’aprovació del Decret Llei 2/2011, de 15 de novembre, que es tramità com a Projecte de Llei pel procediment d’urgència, amb els 106 vots a favor -CIU, PSC i PP-, i 22 en contra de -ERC, ICV, Ciutadans i Solidaritat- va ésser un gran respir per el nostre col•lectiu, que gràcies al nou decret la nostra tradició ocellaire pot continuar endavant.

Amb l’arribada del nou any-2012-, aquesta llei tindrà que desenvolupar-se en tots els seus nous apartats i se’ns dubte serà el que marcarà el nostre futur. Per això entre nosaltres, preocupa pensar, qui tindrà dret a opinar i reclamar, ja que desprès del que hem viscut aquest últims anys, molts son els dubtes sobre la nostra defensa.
Dos són especialment els punts que ens tenen acollonits:
1.- La cria en captivitat.
2.- La selectivitat del vesc.
En l’anterior article deixàvem clara la nostra postura.

ÜLTIMA HORA: Informem que a Nivell Nacional, AGRUPCAT va presentar un recurs d’alçada, primer contra la cria en captivitat i segon en defensa de l’ús del vesc en plançó, donat que considera que és un mètode selectiu.
La resposta ha arribat avui i ens deixa la porta oberta per poder presentar els estudis i informes adients a les dues sol•licituds i si es demostra viable, estan disposats a modificar el Decret d’extracció d’ocells fringíl•lids del medi natural.
A nivell Català, a través de la Societat Ocellaire “Barri de Montserrat”,també es va presentar el mateix recurs, ja que la nova llei era un càlcul de la de Madrid, suposem que la resposta serà la mateixa que la de Madrid.

PARLEM DE LA NOSTRA FEDERACIÓ.

Continuant amb la tònica en que ens té ja acostumada, la nostra Federació ha estat de nou un orgue de grills, més preocupats pel tema crematístic que de la nostra continuïtat, han continuat lluitant pel que els interessa, que no és més que un tema personal, i això s’ha vist reflectit en la aprovació del “nou articulat estatuts de la FCC” en que es posa de manifest l’afany de poder d’alguns dels seus dirigents així com també fixa un sou i dona més compensacions econòmiques al personal directiu, buscant la forma de perpetuar-se en el càrrec, tot això en època de crisis”.

Parlar de la nostra Federació, es parlar de lluites, expedients i sancions, això ha estat una constant del President. Els casos més sonats del Sr. Josep Mª Panisello , president electe de la territorial de Barcelona, així com "la secretaria de tota la vida" Sra Carmen, són exemples molt clars de les nostres afirmacions. Ah per cert ! la cosa encara continua i podria ser que a no molt tardar tinguem de nou informar.

Els tics dictatorials del nostre President també es van posar de manifest amb la imposició de “facto” del nou responsable de la comarcal Manresa-Berga, cosa que va indignar a més d’un president, que van abandonar la reunió en senyal de desacord amb la FCC.

La divisió en el mon ocellaire, sens dubte s’ha aprofundit en l’arribada del nou president de la FCC.

PARLEM DELS NOSTRES CONCURSOS COMARCALS.

Per desgracia nostra, moltes vegades és l’únic que interessa a determinats aficionats.

Que podem dir-vos, aquesta temporada ha estat de nou un reflex d’altres, ja que som molts els que pensem que els actuals dirigents tots ells busquen algun tipus de compensació, ja sigui crematística o personal i això va en detriment de la nostra afició. Tenim els responsables comarcals, que són inoperants alhora de buscar noves solucions els nous reptes dels concursos anuals, així com buscar formes de rentar la cara en el nostre enrevessat mon dels concursos ocellaires. No podem oblidar que el nostre mon, fomenta la individualitat i deixa de banda el conjunt, això ens fa molt de mal i moltes vegades és la causa que molts companys abandonin aquest mon, una prova d’això, es posa de manifest en les baixades brutals dels ocells que participant en els concursos de cant, sobretot a la comarca d’Osona.

Parlem dels nostres marcadors, ja que com cada any són noticia, se’ns dubte les crítiques més fortes rebudes aquest 2011, van culminar amb marcatges irreals del Campionat de Catalunya i que van donar lloc a alguna dimissió sonada, com la d’un marcador de fora la comarca d'Osona amb bastants anys a la mateixa.
També mencionar, el final del Campionat de la Comarcal Manresa Berga, que per el que semblar ser, la primera de pinsà va ésser adulterada, i per llei pertocava a Jaume Sanglas, el mateix passa amb el tema passerells que per dret es tenia que haver classificat Alberich Tarrés.

QUE ESPEREM PEL 2012.

1.- Que els nostres dirigents, canviïn d’actitud i en lloc de treure el seu tic dictatorial, sàpiguen treure un tarannà més dialogant, i que siguin la veu de la majoria del nostre col•lectiu, cosa que en l’actualitat no passa. No es pot defensar la cria en captivitat, quant la majoria ocellaire la rebutja.

2.- Crear la nostra federació, o en el seu cas gaudir d’una independència suficient dintre de la FCC, per que els ocellaires pugem defensar el nostre futur i les nostres tradicions que res tenen a veure amb la caça.

3.- Que els nostres representants es puguin triar lliurament i que determinats càrrecs no serveixin els interessos d’un determinats senyors.

4.- Els ocellaires de la Catalunya interior, volem seguir practicant les nostres tradicions de captura, tal com varem recollir dels nostres antecessors, o sigui tornar a la captura amb arbret i vesc.

5.- Trobar la unitat, per trobar les solucions més adients en la defensa i continuïtat del nostre mon ocellaire.

6.- Una reglamentació i altres formes de fer, que serveixin per un millor control dels concursos ocellaires.

FINALMENT RECORDAR ELS QUE ENS HAN DEIXAT:

Ramon Garcia “Pavaroti” de Vic, Pradell de Calldetenes, Josep Mº Casalí de Manlleu, Joan Barris de Olot, Francesc Prats de L’Estany, Pere Sacristà de Manresa i els Torellonencs: Francesc Verdaguer “Quico”, Esteve Tambo, Joan Gateo i Joan Palou.

I tots aquells que ara no recordem i que esperem, que la seva memòria ens doni forces per seguir lluitant per la nostra “Tradició Ocellaire”, en el nou 2012.

sábado, 24 de diciembre de 2011

BON NADAL, OCELLAIRES.

! Qui ho havia de dir ! el nostre serà un Nadal atípic, donat que estem en plena campanya de captura, desprès de nervis preses i entrebancs, en vist com la nostre afició en molts problemes seguia endavant, gràcies a CIU, PSC i PP.

Els ocellaires hem tingut un any convuls, en el que el nostre col•lectiu ha estat a punt de desaparèixer. De moment en parat el cop, però el tema encara continua.

De la nova llei, molts som els que pensem que la precipitació va ésser el principal obstacle, i esperem que en un futur tot es faixi amb consents i temps, i que tothom pugui aportar el seu granet de sorra.

Ens preocupa especialment la cria en captivitat, ja que pensem que no es “ una solució satisfactòria “ i que pot afectar a la mateixa conservació de l’espècie.

També ens preocupa, el fet que el mètode de captura, sols sigui les teles abatibles, ja que la captura en vesc, tradicional en les nostres contrades té la mateixa selectivitat que les teles i crea un greuge comparatiu per tots aquells ocellaires de les terres interiors, ja que les característiques orogràfiques dels terrenys en fan molt més difícil la captura.

Finalment recordar-vos, que per els que esteu capturant, teniu de data límit d’entrega de la fitxa de les captures, fins el dia 15 de gener a la FCC.

BON NADAL A TOTS.

martes, 13 de diciembre de 2011

NOU ATAC CONTRA ELS OCELLAIRES

DE NOU LA PILAR RAHOLA “DONA LA LLAUNA”.

Desprès de veure el programa de TV3, “El convidat de l’Albert Hom” , varen poder comprovar com la nostra estimada Pilar no ha evolucionat amb el pas del temps, i segueix donant la llauna, sobre tot els ocellaires, seguint com no , les instruccions dels seus associats com BirdLife. Ella filòloga de carrera, no analitza ni tant sols el que escriu, dispara i es queda tant ample, poc l’importa que hi pugui haver un altre veritat, ella la seva obsessió es tenir sempre la ultima paraula sense escoltar les altres parts.
Això be a colofó, per l’escrit aparegut a "LA VANGUARDIA" aquest passat diumenge, dia 11 de desembre, amb el títol “La Caça del Pelegrí”, en el que tornava a carregar sobre els ocellaires. Per cert un article no massa original, ja que el que diu es repetir el mateix discurs que els seus amics d’Esquerra Republicana van fer dies abans en el Parlament.
Les paraules “lobbies” “holocaust”, no som més que fruit de la impotència i de no volgué reconiexer una altre realitat del nostre País.

Sra Pilar, com també es va dir en el parlament els ocellaires no cacem , si no que capturem. Caçar significa matar capturar vol dir retenir.

Tampoc es cert quant afirma que “ Catalunya fa milers de passes enrere i se situa fins i tot per darrera de la legislació Espanyola", vostè desconeix la realitat de aquestes espècies ja que mai han estat protegides a la resta de l'Estat Espanyol.
Vostè utilitza el pedestal que li dona el Grup Godó, per arremetre contra tot el que vostè mai ha viscut, i per tant no pot jutjar amb neutralitat.

Amb quina mala baba, barreja els correbous amb els ocellaires, i confon a la gent quan afirma que som una minoria. Sra. Pilar, li recordaré que la Federació Catalana de Caça, es la segona entitat a nivell d’associats, desprès del futbol. També li vull recordar, que en el parlament no hi va haver color, ja que les votacions van donar resultats contundents :106 vots a favor de la nova llei 22 en contra i 0 abstencions, sigui demòcrata i accepti els resultats, i com a periodista expliqui la veritat, no el que li dictant els seus associats.

Es fàcil, des de la seva prepotència periodística aixecà falses afirmacions i confondre a la opinió pública, amb l’única finalitat de engreixar el seu “ego”.

martes, 6 de diciembre de 2011

NOU ARTICULAT ESTATUTS FCC.

NOUS ARTICLES EN ELS ESTATUTS DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA.

Ara resultarà que els ocellaires, serem els fidels aliats del Sr. Piera president de la Federació Catalana de Caça, ja que això sembla ser que es el que es desprèn de la reunió que aquest passat cap de setmana, divendres dia 2 de desembre de 2011, es va fer, per aprovar modificacions i inclusions en els nous estatuts de la FCC, ja que segons informacions d’alguns dels assistents de les seixantena de persones que hi van assistir la majoria eren ocellaires, amb tot això, ho podrem corroborà quant tinguem l’acta de la reunió. Ja fa temps que varem signar un article en aquest mateix bloc en el que pensaven, que gràcies al Sr. Piera tornàvem a èpoques pesades. Veient el que s’està produint no podem menys que pensar que els fets ens segueixen donant la raó.

TREU PODER A LES TERRITORIALS.

En el nou articulat sembla ser que es treuen competències a les territorials per obtenir més poder la FCC, ja que com sabeu els presidents territorials, Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Terres de D’Ebre, eren per el càrrec que tenien, vicepresidents de “facto” de la FCC, a partir d’ara seran vocals i sembla ser que el vicepresident el nombrarà directament el President de la FCC.

FITXA COMPENSACIONS ECONÒMIQUES DEL PERSONAL DIRECTIU.

Sembla ser, que ja antigament, els presidents de les Territorials per Nadal eren agraciats amb una “petita bufanda” per el president de FCC. Això va desaparèixer en la entrada de la nova junta, ja que algun president, suposadament va afirmar que el fet no era massa ètic. Desprès de la purga que hi ha hagut a la Federació, els fidels al President, la falta d’ètica, la fan inclús legal. Ja que en el nou articulat “ ARTICLE 72.- Compensacions econòmiques del personal directiu i reemborsament de les despeses. Diu que els directius de la FCC, poden rebre una compensació econòmica per l’exercici de les seves funcions i cobrar les despeses corresponents. L’article acaba dient en tonada celestial que “la política de remuneració a directius de la Federació s’ha d’ajustar a criteris de moderació i transparència”. Pensem que l’article és inapropiat, sobretot si tenim en compte l’època de crisis econòmica que està travessant el país, però per el que es veu aquesta no afecta a la FCC.

ES PERPETUA EN EL CÀRREC.

La durada del mandat dels membres de la Junta Directiva serà de 6 anys. Seran reelegibles sense limitació de mandats.
¿Que opineu? ens preguntareu ho podent fer? .
Doncs si, ja que el Consell Català de l’esport en l’article 9 paràgraf 8, diu el mateix.
¿Però si ens demaneu si és massa ètic? Us direm que no. La saviesa popular diu , que els càrrecs amb el pas del temps, corrompen les persones. Per tant en la actualitat es tendeix a un sol mandat de sis anys.

FILTRA EL PERSONAL PER LES SEVES INCOMPATIBILITATS.

ARTICLE 55.- Paràgraf 3. Qualsevol càrrec de la Junta Directiva de la Federació té les següents incompatibilitats:
a) Amb l’exercici d’un càrrec públic electe o de designació polític.

Per el que és desprèn del nou articulat, tots el càrrecs públics, queden exclosos de ocupar cap càrrec de la Federació. Sr. President de la FCC creu que això ens ajudarà politicament en el futur?.

HORARI DE LA ASSEMBLEA.

L’assemblea es va fer en horari inapropiat i que pot donar molt que pensar, sobretot per tots aquells presidents residents fora de l’àrea metropolitana. Pensem que si es volen mantenir aquest horaris, fora bo que l’assemblea fos itinerant, facilitant així una major assistència del personal de comarques.

Finalment dir, que l’únic consol que ens queda, es llegir detingudament el nou articulat i si no hi estem d’acord impugnar-lo, tenim un mes per poder-lo fer.