lunes, 3 de septiembre de 2012

RECORDANT LA HISTÒRIA. SEGONA MEITAT DELS ANYS SETANTA.


Políticament els fets que es van produir a Espanya en aquesta dècada, ens marcaran a tots de cara al futur. Tot comença el desembre del 1973, amb la mort del President del Govern Carrero Blanco a mans de la banda terrorista ETA. Posteriorment la mort de Franco va donar pas a les primeres eleccions democràtiques. 
El 15 de juny de 1977, hi van haver eleccions democràtiques a nivell estatal,i el 28 de setembre d’aquest mateix any es va restablir la Generalitat de Catalunya mentre el 23 d’octubre de1977, va aterrar a l’aeroport del Prat procedent de l’exili, el que serà el primer president de la nova Generalitat, és a dir en Josep Tarradelles.
L’atur no obstant, és el fenomen més greu, de la industria catalana, que perd entre 1975 i 1983 el 25% dels llocs de treball. El Setmanari Torelló 11-3-79, informa de l’acomiadament de 37 treballadors de l’empresa Fabra i Coats, en la seva fàbrica de Borgonyà. Això reafirmava la gran crisis que patia l’empresa tèxtil, que acabarà desapareixen. Les colònies pesaran a pertànyer  al municipi on estaven ubicades.
En aquesta dècada, naixia també, un nou mitjà de comunicació de la comarca d’Osona, Ripollès i el Vallès, que va irrompre amb molta força entre la gent. Òbviament era EL 9 NOU, i el primer número sortí el 3 de març de 1978. Ja des dels seus inicis tindrà un paper molt important en les comunicacions d’aquestes comarques.
El 3 d’abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques a Catalunya. La victòria de les esquerres els permet obtenir el govern a la majoria de ciutats. Mitjançant el Pacte de Progrés, les capitals de comarca eren controlades políticament pel PSC,CDC i PSC.
1 de març 1979, noves eleccions generals espanyoles. (Adolfo Suarez. UCD).
Fent una ullada –en aquest final de dècada- a Catalunya, els esdeveniments, val a dir que eren nombrosos: renúncia del President Terradelles,  referèndum sobre l’estatut de Sau i l’elecció com a nou president de la Generalitat d’en Jordi Pujol i Soley (20-3-80).

En mig de tant enrenou l’activitat ocellaire continua creixent, demostrant una vegada més, la necessitat de evasió que té la ment humana, i aquest fet reafirma  que el cuidar ocellets és una bona teràpia.
La nova junta comarcal d’Osona, presidida per Josep Bofill, veu com el 1976 es fundada la Societat el Verdum del barri de Santa Anna de Vic,. A més del campionats de Catalunya celebrats  a Torelló, Roda de Ter, Ripoll.
També els mitjans de comunicació es fan ressò de la nostra festa, gràcies a la popularitat que està agafant.
16-6-76 Diari de Torelló, parlant del campionat de Catalunya. 

De l’escrit voldríem ressaltar la importància que se li dona a la festa, Televisió Espanyola grava les imatges que més tard en el seu informatiu seran transmeses. Entre els assistents i trobem el President de la Federació Espanyola de caça i els representants d’ICONA.
1504 ocells concursant i un centenar de marcadors. És varen esgotar els 100 quilos de coca i els 60 litres de vi bo.
Es gratificant recordar on estàvem, per què la gent en prengui nota i poder explicar el nostre passat que no són quatre dies.  
14-6-78 Article del Diari de Barcelona que parla de la celebració del campionat de
Catalunya celebrat a Ripoll. També dona les classificacions de la festa realitzada a Cornellà. 
 A mesura que la festa agafa una gran volada, - les puntuacions són personals-  es busquen normatives per un millor control de la mateixa. La federació – en aquells moments – controlava la festa i és quedava un tant per cent de cada gàbia que concursava. Era la mateixa Federació que s’encarregava d’organitzar la festa final amb l’entrega dels premis de les tres comarques. Barcelona, Manresa i Osona, de forma rotativa. Recordem entrega de premis en llocs carismàtics com  Montjuic, al Santuari de Queralt i al saló de plens de l’ajuntament de Vic. Era una bonica festa amb el dinar de germanor inclòs i assistien  moltes autoritats de diferents àmbits i era una bona forma per què tothom es coneixes. Pensem que era una bona propaganda pel nostre col·lectiu. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.