CERTÀMENS A LA CATALUNYA INTERIOR. QUARTA PART. RECORDANT LA HISTÒRIA. LES COLÒNIES.

El Ter en el seu pas per Sant Quirze de Besora.

A finals dels cinquanta i inicis del seixanta es va produir una forta immigració gràcies al creixement industrial i l’obertura econòmica a l’exterior, que va provocar gran quantitat d’inversions estrangeres atretes pels baixos salaris. Les empreses tèxtils catalanes es van veure beneficiades i estaven en un punt òptim, per això la majoria de municipis catalans van veure incrementada la població, bàsicament en gent procedent d’Andalusia, Galícia, Extremedura  etc..... Els nou vinguts  van aportar nous coneixements sobre la caça i podem afirmar que els ocells van ésser un element important d’integració a la nova cultura. L’assentament d’aquest nou vinguts en les colònies industrials va donar un impuls important a l’activitat ocellaire. Es curiós observar que la vida d’aquestes colònies amb els més de 150 anys d’història va lligada amb la nostra història. El debat continua obert eren les colònies un fenomen d’explotació del treballador i on es donaven pràctiques de tipus feudal, o bé, representaven un avenç important en la concentració de la força del capital. El que està clar és que la Catalunya d’avui no hauria estat possible sense el procés d’industrialització i que aquest no es pot explicar sense les colònies fabrils. Pensem que l’activitat ocellaire va esser un element més que va  jugar un paper molt important en el lleure dels habitants de les mateixes. 

El motor d’aquestes industries fou el Ter, que creua les comarques del Ripollés, Osona, Selva, Gironès i Baix Empodà.

Ripollès: Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Freser, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Borgonya i Vila-seca colonies del municipi de Sant Vicenç de Torelló, Torelló, La Farga Lacambra,Manlleu, Roda de Ter,

Afluents del Ter: riu Gurri, (Vic)

Les poblacions de la conca alta i mitja del Ter, varen ser els eixos en que girar l’activitat ocellaire al anar-se incrementant en el pas del temps.  

De igual forma va passar en la conca del Llobregat amb els seus afluents el Cardoner i el Nova. Des de la colònia de Cal Rosal fins la desembocadura del Prat, la seva area d’influència és molt amplia, Berga, Gironella, Puig-reig, Balsareny, Cardona, Sallent, Manresa, Terrassa, Sabadell ......  

Podem afirmar que la necessitat d’esbarjo i d’estar amb contacte amb la natura, combinat amb nous mitjans de comunicació, va fer  que amb els pas del temps l’afició augmentés. A tall personal dir-vos que amb la meva infantesa baix viure amb passió el mon ocellaire, ja que vivia en una d’aquestes colònies, Colònia Vila-seca. El fet que on vivia tingués un pati extern feia que els diumenges és reunissin a casa molts ocellaires de la colònia i l’entorn. Recordo els Soldevila, Vicenç “el guarda”, L’Esteve, Martin, en Ton de cabradisses, Tambo, Pérez, Castells etc.. i com no el Ferrer de Tai de davant de missa de Torelló, on cada dissabte el vespre en portava el pare i on durant hores s’explicaven les novetats dels seus estimats ocellets. 

Colònia Rosal.

Si cliqueu sobre Colònia Vila-seca, al final de l'escrit, podreu veure un video explicatiu sobre com eren les colònies.