En el capítol
anterior es posava de manifest, de la bona acceptació que tenia l’ocellaire
dintre la Catalunya
interior. Això es feia evident ja que rar era el poble en que no es veien
gàbies penjades o a les façanes o a les finestres de les cases. Algunes
societats lluïen amb orgull els seus estendards que estaven fets amb molta cura
i que alguns d’ells inclús tenien fils d’or.
L’estendard és una bandera o
senyera, que es brodava a mà i que per fer-la s’utilitzaven materials nobles.
Els estendards tenien un gran valor econòmic i es sufragaven amb l’aportació
dels socis, ajuntaments i donatius de la població.Sempre eren beneits per
l'esglesia per donar-li més solemnitat al acontexament i sort a l'entitat.
Anny 1958 centenari de la Agrupació Esportiva Ocellaire de Manlleu.
En grans esdeveniments es treien al carrer i
al seu voltant es formaven comitives que servien per rebre al foraster o
anunciar a la població la festa. Moltes vegades anaven acompanyades de bandes
de música.
En molts casos, han estat l’eina per saber
l’any de la creació de l’entitat.
L'estandard més antic que en tenim coneixament, es el de l'anomenada "Sociedad Pajaril la Antigua Ripollesa" que data del 1850 i es troba al museu de Santa Maria de Ripoll.
A continuació : EL CERTAMEN.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.