En
el capítol anterior varem parlar dels estendards com a signe identitari de les
nostres societats.
Avui
parlarem de la nostra història, emmarcada
dintre l’activitat dels certàmens. Volem ser molt curosos amb ella i per
això, ens cenyirem en moltes experiències personals, i de la recerca pròpia
feta als pobles de la Vall
del Ges.
Amb
tot l’activitat ocellaire- certàmens- esta documentada a la comarca d’Osona des
del 1842. A
tall d’exemple, la ciutat de Manresa celebra l’any 1864 una exposició d’ocells,
i a Vic trobem certàmens d’ocells, els anys 1878 i 1879.
Moltes
són les entitats que ja han celebrat els
150 anys d’història, per tant els certàmens eren una realitat en el segle XIX, a tall d’exemple podem citar Torelló, Vic, Manresa,
Sant Vicenç de Torelló, Sant Pere de Torelló,Manlleu, Sant julià de Vilatorta
etc...
Amb
tot val a dir, que en els seus inicis, la manca de comunicació i temps, feia
molt difícil al desplaçament a localitats veïnes, per tant suposem que eren
pocs els que ho podien gaudir i els certàmens eren molt locals . Es important
recordar que el tren no arriba a Torelló fins el 1879 (màquina de vapor) i a
partir del 1929 es comença a electrificar la línea que acaba el 1949. També recordar que el primer terç del
segle XX en molts casos es treballaven unes 14 hores diàries i només hi havia
un dia festiu.
La
dècada dels anys 30 es una dècada fosca i confusa. L’any 1934 fou decisiu en el
decurs dels fets que posteriorment haurien de portar a la guerra. Les eleccions
municipals de gener de 1934 il·lustraven nítidament, la clara divisió humana i
política que hi havia. El 29 de juliol, d’altra banda, hi hagueren notables
manifestacions a la Vall. La
lluita sindical i obrera s’intensificava de mala manera, mentre el President
Companys proclamava “ L’Estat Català”. Aquesta situació, va comportar que el
juliol 1936 esclatés la guerra. L’1 d’abril de 1939, Franco va donar per
acabada la guerra, i durant els anys que seguiren – anys de postguerra - tot va
ser molt confús, alhora que la informació escassejava molt. Eren anys que en
els pobles encara hi havien moltes ferides
obertes i les reunions estaven prohibides. El setmanari “Torelló”, no va tornar
aparèixer fins l’any 1954. De fet aquesta nova situació va afectar a la
informació que va començar a escassejar donat la censura que en feia el règim. Per tant en la dècada
dels 40 la informació sobre els pobles
de la Vall
escassejà. Cal suposar que aquets anys l’activitat ocellaire serà molt escassa,
i més si tenim en compte l’aiguat que va patir Torelló l’octubre de 1940. Els
morts, la destrucció material de carrers, cases, fàbriques, collites, així com
el mateix camp de futbol, tot plegat provocà un impacte psicològic negatiu
entre la gent que agreujà encara més la difícil situació humana, econòmica i
política de la Vall.(1)
(1)
Llibre dels 75 anys d’història de la U.E.
Sant Vicenç de Torelló. Autors: Josep Vilalta i Ivan Vilalta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.