CAPTURAR I CONCURSAR?. Primera part.

Avui parlarem sobre la captura i els concursos de fringil.lids i el seu enraigament en el mon ocellaire de la Catalunya Interior. Tots convindrem que els ocellaires formem part de la nostra herència cultural catalana i que primer varem capturar i més tard concursar, i ens preguntarem, de la importància d’una cosa i l’altre. Estudiarem tots els pros i contres, i intentarem veure cap on ens portaran les normatives actuals, per poder preveure el futur que ens espera.

Se’ns dubta la captura ve de molt antic, des de que l’home va aparèixer a la terra, nosaltres no anirem tant enllà amb el temps i ens remuntarem a mitjans del segle XIX, quant gràcies a un nou moviment cultural que va donar molta importància al associacionisme va permetre aparèixer  les primeres societats ocellaires.

En moments puntuals de la nostra història –principis del segle XX- , la captura d’ocells ve ésser també un mitjà de subsistència, ja que la pobresa obligava. Posteriorment quant les condicions de les famílies varem millorar, gràcies a les noves empreses, la captura de fringil.lids es va esdevenir en un fet  lúdic important, acompanyat de la disminució de la jornada laboral.

Hi havia dos períodes de captura, primer la novellada – que comprenia els mesos de juny i juliol- i a la tardor la “passa” que començava a mitjans d’octubre fins a primers de desembre . Eren mesos, molt esperats per els ocellaires, ja que passàvem els mesos anteriors posant els reclams a punt. Per la novellada, sobretot per la captura del passerell, -que criava en terres mes altes com la Cerdanya-, tots recordem pobles  com Urtx-Alp, i una fonda denominada “cala Herminia” on durant els mesos d’estiu fèiem estada molts ocellaires, i donant-se inclús la circumstància que en el menjador estava habilitat per poder deixar els reclams. Com enyorem aquelles estades i recordem amb nostàlgia els dinars i sopars quant ens trobàvem tots junts per veure qui la deia mes grossa. Però tot te un fi, i amb l’aparició de mes diners i sobretot dels vedats de caça, els ocellaires varen ésser substituïts per altres aficions  més lucratives per la Cerdanya.

L'altre període era "la tardor", quant s’acostava, era evident el nerviosisme dels ocellaires, per veure aparèixer els primers fringil.lids en la seva emigració cap a llocs més càlids. La seva captura, servia com a motiu de reunió i tertúlia entre els ocellaires, i solia anar acompanyada d’un bon esmorzar en el que participava tota la colla. El bon ambient regnant, feia que sempre tinguéssim suficients motius per prolongar l’estada fins l’hora de dinar. Recordem que sempre faltava passar un “vol” d’ocells, el de les deu, onze, dotze.

El mètode emprat per la captura era l’abret amb el vesc. El vesc ens el fèiem els mateixos ocellaires, però més tard en van aparèixer en el marcat d’altres tipus.

En un principi, les quantitats de fringil.lids agafades eren minses, però més tard la bonança econòmica del país, va permetre als ocellaires tenir més ocells.

Els que varem ésser educats amb aquesta tradició, seguim lluitant per aquest sistema de captura, encara que en l’actualitat només L’Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya “AGRUPCAT” ens dona suport.

Hem utilitzat en tot moment el passat, ja que les coses ja no son com abans i estant cambiant molt rápidament i ja veurem el futur que ens espera.

A ens oblidàvem de dir que a data d’avui, l’únic que sabem es que a través del ICO és farà un estudi sobre la selectivitat del vesc. També s’està a l’espera que el Departament d’Agricultura signi el reglament per poder capturar en xarxes de terra, alhora que posi d’acord totes les parts implicades. Si tot és complicat, esperem que la denúncia presentada pels verds a Europa, no sigui un fre per les nostres pretensions de poder capturar durant la "passa" aquesta temporada.

 http://www.depana.org/public/  

Seguirà amb la segona part, concursos.