CERTÀMENS A LA CATALUNYA INTERIOR. TERCERA PART. RECORDANT LA HISTÒRIA.

Repartimen de premis , Olot 1957. Posiblement en el centenari

Havíem deixat el relat, desprès de la guerra, amb moltes restriccions i en moltes penúries econòmiques. Amb tot trobem documentació, en llocs molt emblemàtics com pot ésser Ripoll –bressol de Catalunya- on com podem veure l’activitat ocellera fou frenètica, abans i desprès de la guerra.  

21-5-1945 fotografies exposició de Ripoll.

Programa del centenari de la “Sociedad Pajaril Sabadellense”

1947.- Exposició Ripoll.

El centenari de Sant Vicenç -1948- fou molt lluït, gràcies a la aportació de l’ajuntament que era presidir per el batlle de l’època Sr. Ramon Colomer i Castells.  L’any següent podem comprovar, com apareixen noves informacions de Sant Vicenç i Roda de Ter, Torelló, nuclis molt actius per l’època.

En la dècada dels anys cinquanta, en tot cas, les consignes donades als Ajuntaments pel Govern Civil, eren que s’havia de fomentar la pràctica de l’esport i facilitar-ne els mitjans.  Això va propiciar que molts ajuntaments, recolzessin l’activitat ocellera amb noves aportacions que donaran un impuls important a l’activitat. En donant fe els documents sobre les classificacions de les festes de la Comarca d’Osona. Ah per cert, aquestes classificacions no és feien a nivell individual si no que eren per  societats, i al final es donava un trofeu a l’entitat guanyadora. Era una forma més de potenciar la unitat dintre els ocellaires d’un mateix poble.

Així trobem informació de diferents entitats com Manlleu, Torelló, Ripoll, Santa Mª de Corcó , Sant Julià de Vilatorta, moltes d’elles arrel de celebrar el seu centenari, com són els casos de Torelló, Manlleu, Santa Mª Corcó i Sant Julià de Vilatorta.

A tall de anècdota dir-vos, que alguns recordem aquells certàmens en els que el bon ambient era la tònica imperant, també val a dir que estaven en temps de moltes penúries, i això propiciava el treball en conjunt. Alguns recordem les exposicions que es feien al final del passeig de Vic, on tenien el local els que es dedicaven als canaris, i a la plaça de Sant Vicenç de Torelló, encara que la participació era més minsa que en la actualitat i els ocells cantaven molt menys, penseu que el seu menjar es cenyia a les granes de panissa, nap i escaiola. Amb tot algú que s’ho podia permetre, comprava ocells, eren comptats normalment gent adinerada de l'època, ja que guanyar donava un cert prestigi personal dins el col·lectiu. Així resseguint el diari Torelló, en la seva edició ara en castellà, trobem el primer apunt d’informació sobre “los pajariles” , en ell s’informa que un tal Jaime Molas Canadell, havia venut un verdum per la quantia de 1.400 ptes, quantitat molt elevada per la època. (Setmanari Torelló nº 13 del 18 de juliol de 1955.