RESUM 2011 I FELIÇ ANY NOU 2012.

LA CONTINUITAT DE LA NOSTRA TRADICIÓ.

L’any ocellaire que està a punt de deixar-nos, ha estat un any ple de sobresalts, ensurts, i han estat a punt de fer desaparèixer el nostre col•lectiu , tot això provocat per la situació en que ens va deixar el govern del Tripartit, en concret ICV, que era qui governava el departament de Medi Ambient, aquest últims set anys. Els ocellaires tindriem que pendren nota per actuar en consecuencia i recordar-lo sempre, ja que a través dels seus "chupotters" ells ens segueixen atacant.

L’aprovació del Decret Llei 2/2011, de 15 de novembre, que es tramità com a Projecte de Llei pel procediment d’urgència, amb els 106 vots a favor -CIU, PSC i PP-, i 22 en contra de -ERC, ICV, Ciutadans i Solidaritat- va ésser un gran respir per el nostre col•lectiu, que gràcies al nou decret la nostra tradició ocellaire pot continuar endavant.

Amb l’arribada del nou any-2012-, aquesta llei tindrà que desenvolupar-se en tots els seus nous apartats i se’ns dubte serà el que marcarà el nostre futur. Per això entre nosaltres, preocupa pensar, qui tindrà dret a opinar i reclamar, ja que desprès del que hem viscut aquest últims anys, molts son els dubtes sobre la nostra defensa.
Dos són especialment els punts que ens tenen acollonits:
1.- La cria en captivitat.
2.- La selectivitat del vesc.
En l’anterior article deixàvem clara la nostra postura.

ÜLTIMA HORA: Informem que a Nivell Nacional, AGRUPCAT va presentar un recurs d’alçada, primer contra la cria en captivitat i segon en defensa de l’ús del vesc en plançó, donat que considera que és un mètode selectiu.
La resposta ha arribat avui i ens deixa la porta oberta per poder presentar els estudis i informes adients a les dues sol•licituds i si es demostra viable, estan disposats a modificar el Decret d’extracció d’ocells fringíl•lids del medi natural.
A nivell Català, a través de la Societat Ocellaire “Barri de Montserrat”,també es va presentar el mateix recurs, ja que la nova llei era un càlcul de la de Madrid, suposem que la resposta serà la mateixa que la de Madrid.

PARLEM DE LA NOSTRA FEDERACIÓ.

Continuant amb la tònica en que ens té ja acostumada, la nostra Federació ha estat de nou un orgue de grills, més preocupats pel tema crematístic que de la nostra continuïtat, han continuat lluitant pel que els interessa, que no és més que un tema personal, i això s’ha vist reflectit en la aprovació del “nou articulat estatuts de la FCC” en que es posa de manifest l’afany de poder d’alguns dels seus dirigents així com també fixa un sou i dona més compensacions econòmiques al personal directiu, buscant la forma de perpetuar-se en el càrrec, tot això en època de crisis”.

Parlar de la nostra Federació, es parlar de lluites, expedients i sancions, això ha estat una constant del President. Els casos més sonats del Sr. Josep Mª Panisello , president electe de la territorial de Barcelona, així com "la secretaria de tota la vida" Sra Carmen, són exemples molt clars de les nostres afirmacions. Ah per cert ! la cosa encara continua i podria ser que a no molt tardar tinguem de nou informar.

Els tics dictatorials del nostre President també es van posar de manifest amb la imposició de “facto” del nou responsable de la comarcal Manresa-Berga, cosa que va indignar a més d’un president, que van abandonar la reunió en senyal de desacord amb la FCC.

La divisió en el mon ocellaire, sens dubte s’ha aprofundit en l’arribada del nou president de la FCC.

PARLEM DELS NOSTRES CONCURSOS COMARCALS.

Per desgracia nostra, moltes vegades és l’únic que interessa a determinats aficionats.

Que podem dir-vos, aquesta temporada ha estat de nou un reflex d’altres, ja que som molts els que pensem que els actuals dirigents tots ells busquen algun tipus de compensació, ja sigui crematística o personal i això va en detriment de la nostra afició. Tenim els responsables comarcals, que són inoperants alhora de buscar noves solucions els nous reptes dels concursos anuals, així com buscar formes de rentar la cara en el nostre enrevessat mon dels concursos ocellaires. No podem oblidar que el nostre mon, fomenta la individualitat i deixa de banda el conjunt, això ens fa molt de mal i moltes vegades és la causa que molts companys abandonin aquest mon, una prova d’això, es posa de manifest en les baixades brutals dels ocells que participant en els concursos de cant, sobretot a la comarca d’Osona.

Parlem dels nostres marcadors, ja que com cada any són noticia, se’ns dubte les crítiques més fortes rebudes aquest 2011, van culminar amb marcatges irreals del Campionat de Catalunya i que van donar lloc a alguna dimissió sonada, com la d’un marcador de fora la comarca d'Osona amb bastants anys a la mateixa.
També mencionar, el final del Campionat de la Comarcal Manresa Berga, que per el que semblar ser, la primera de pinsà va ésser adulterada, i per llei pertocava a Jaume Sanglas, el mateix passa amb el tema passerells que per dret es tenia que haver classificat Alberich Tarrés.

QUE ESPEREM PEL 2012.

1.- Que els nostres dirigents, canviïn d’actitud i en lloc de treure el seu tic dictatorial, sàpiguen treure un tarannà més dialogant, i que siguin la veu de la majoria del nostre col•lectiu, cosa que en l’actualitat no passa. No es pot defensar la cria en captivitat, quant la majoria ocellaire la rebutja.

2.- Crear la nostra federació, o en el seu cas gaudir d’una independència suficient dintre de la FCC, per que els ocellaires pugem defensar el nostre futur i les nostres tradicions que res tenen a veure amb la caça.

3.- Que els nostres representants es puguin triar lliurament i que determinats càrrecs no serveixin els interessos d’un determinats senyors.

4.- Els ocellaires de la Catalunya interior, volem seguir practicant les nostres tradicions de captura, tal com varem recollir dels nostres antecessors, o sigui tornar a la captura amb arbret i vesc.

5.- Trobar la unitat, per trobar les solucions més adients en la defensa i continuïtat del nostre mon ocellaire.

6.- Una reglamentació i altres formes de fer, que serveixin per un millor control dels concursos ocellaires.

FINALMENT RECORDAR ELS QUE ENS HAN DEIXAT:

Ramon Garcia “Pavaroti” de Vic, Pradell de Calldetenes, Josep Mº Casalí de Manlleu, Joan Barris de Olot, Francesc Prats de L’Estany, Pere Sacristà de Manresa i els Torellonencs: Francesc Verdaguer “Quico”, Esteve Tambo, Joan Gateo i Joan Palou.

I tots aquells que ara no recordem i que esperem, que la seva memòria ens doni forces per seguir lluitant per la nostra “Tradició Ocellaire”, en el nou 2012.