viernes, 31 de agosto de 2012

MALESTAR ENTRE ELS OCELLAIRES. NOTÍCIA MATISADA I AMPLIADA AMB EL TEMA VESC.


El 9 Nou periòdic independent d’Osona i el Ripollès, es fa ressò de la notícia publicada el dimarts en el diari de Girona a través de l’agència de notícies ACN. Donat que la notícia és més explicita i és ampliada amb el tema vesc, os la posem tal i com apareix en el diari.
Perdoneu si la visió no és molt nítida, però val la pena llegir-ho.




jueves, 30 de agosto de 2012

NOTICIA DE ACTUALITAT. MALESTAR ENTRE ELS OCELLAIRES


El dimarts dia 28 d'agost, apareixia en el diari de girona en la seva edició digital, la següent notícia,que ens obliga  a donar-vos , ja que el col.lectiu a dia d'avui està que trina, ja que la manca d'informació sempre és preocupant i pot fer-nos  pensar el pitjor, esperem que no.

Els ocellaires reclamen poder tornar a caçar

L'Administració només ha donat llicències excepcionals per capturar ocells per dies concrets

 



                                            Reig reivindica la figura del caçador.



BERGA | ACN/DDG
El sector ocellaire català vol que l'Administració aprovi amb celeritat el nou reglament que té entre mans perquè els aficionats puguin començar a caçar aus aquesta tardor. El president de l'Agrupació de Societats de Caçadors del Pirineu i la Catalunya Central, Manel Raurich, va explicar que ja donen per perdut el primer període en què es podria començar a capturar, entre finals d'agost i setembre, però volen fer pressió perquè a partir de l'octubre els ocellaires ja puguin gaudir d'aquesta tradició catalana centenària. La nova llei posarà sobre la taula els mètodes de captura permesos, la quantitat de cadernera, passerell, pinçà o verdum que es pot caçar i regularà sobre la cria en captivitat.
Ramon Reig és el president de la Societat Ocellaire Berguedana i es queixa que des del 2009 no ha pogut caçar perquè l'administració va restringir la captura i tinença d'aus silvestres. La Generalitat va declarar espècies protegides els ocells que caçaven i des de llavors només s'han atorgat llicències excepcionals per a dies concrets. Fins i tot, tem que aquesta tradició centenària pugui arribar a desaparèixer amb el pas del temps i gràcies a una legislació que, "a vegades, no ha estat prou coneixedora de la realitat del país".
Amb la catalogació d'espècies protegides deixada sense efecte a finals del 2011 i per agilitar el procés a l'espera de la publicació de la llei definitiva, els ocellaires volen que l'administració aprovi un reglament que els permeti començar la captura de les aus aquesta mateixa tardor "i no perdre la temporada un any més".
Un altre dels punts que els caçadors consideren clau de la nova legislació és que deixarà de tenir "afany recaptatori". La llei actual es basava en una quantitat de requisits que, molts cops, "dificultava més la pràctica d'aquesta activitat que no pas la seva bona regulació". Raurich i Reig es refereixen a les llicències de caça de què s'havia de disposar, l'obligatorietat de ser soci d'una entitat ocellaire, tenir una targeta federativa o demanar un permís especificant la zona on es volia anar a capturar ocells, entre d'altres. Raurich també va considerar que la nova llei inclourà la cria en captivitat com una pràctica acceptada.  

martes, 28 de agosto de 2012

CINQUÈ CAPÍTOL. RECORDANT LA HISTÒRIA. DÈCADA DELS SEIXANTA.



En la dècada del seixanta, amb les riades de gent que arriben, s’incrementen considerablement les poblacions i això va a favor del col·lectiu ocellaire que també agafa un nou impuls.

El 1961 la “Antigua Unión   Pajaril” de Manresa , celebra el seu centenari.

La festa és generalitza, i gràcies els nou vinguts apareixen noves entitats , exemple d’això és la creació el 1962, de la Societat Ocellaire del Besós (Barcelona).

La prova del  nou impuls que agafa el  col·lectiu ocellaire la trobem , en la portada del diari Torelló del 25-5-1968. Os invitem  a llegir-ho, ja que és molt gratificant.



 

No fa falta afegir res més, els ocellaires de Torelló, eren un model a seguir en els moments difícils que estaven vivim. Pensem que aquest pensament era generalitzat arreu de Catalunya.

lunes, 27 de agosto de 2012

CERTÀMENS A LA CATALUNYA INTERIOR. QUARTA PART. RECORDANT LA HISTÒRIA. LES COLÒNIES.




El Ter en el seu pas per Sant Quirze de Besora.
A finals dels cinquanta i inicis del seixanta es va produir una forta immigració gràcies al creixement industrial i l’obertura econòmica a l’exterior, que va provocar gran quantitat d’inversions estrangeres atretes pels baixos salaris. Les empreses tèxtils catalanes es van veure beneficiades i estaven en un punt òptim, per això la majoria de municipis catalans van veure incrementada la població, bàsicament en gent procedent d’Andalusia, Galícia, Extremedura  etc..... Els nou vinguts  van aportar nous coneixements sobre la caça i podem afirmar que els ocells van ésser un element important d’integració a la nova cultura. L’assentament d’aquest nou vinguts en les colònies industrials va donar un impuls important a l’activitat ocellaire. Es curiós observar que la vida d’aquestes colònies amb els més de 150 anys d’història va lligada amb la nostra història. El debat continua obert eren les colònies un fenomen d’explotació del treballador i on es donaven pràctiques de tipus feudal, o bé, representaven un avenç important en la concentració de la força del capital. El que està clar és que la Catalunya d’avui no hauria estat possible sense el procés d’industrialització i que aquest no es pot explicar sense les colònies fabrils. Pensem que l’activitat ocellaire va esser un element més que va  jugar un paper molt important en el lleure dels habitants de les mateixes. 
El motor d’aquestes industries fou el Ter, que creua les comarques del Ripollés, Osona, Selva, Gironès i Baix Empodà.
Ripollès: Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Freser, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Borgonya i Vila-seca colonies del municipi de Sant Vicenç de Torelló, Torelló, La Farga Lacambra,Manlleu, Roda de Ter,
Afluents del Ter: riu Gurri, (Vic)
Les poblacions de la conca alta i mitja del Ter, varen ser els eixos en que girar l’activitat ocellaire al anar-se incrementant en el pas del temps.  
De igual forma va passar en la conca del Llobregat amb els seus afluents el Cardoner i el Nova. Des de la colònia de Cal Rosal fins la desembocadura del Prat, la seva area d’influència és molt amplia, Berga, Gironella, Puig-reig, Balsareny, Cardona, Sallent, Manresa, Terrassa, Sabadell ......  
Podem afirmar que la necessitat d’esbarjo i d’estar amb contacte amb la natura, combinat amb nous mitjans de comunicació, va fer  que amb els pas del temps l’afició augmentés. A tall personal dir-vos que amb la meva infantesa baix viure amb passió el mon ocellaire, ja que vivia en una d’aquestes colònies, Colònia Vila-seca. El fet que on vivia tingués un pati extern feia que els diumenges és reunissin a casa molts ocellaires de la colònia i l’entorn. Recordo els Soldevila, Vicenç “el guarda”, L’Esteve, Martin, en Ton de cabradisses, Tambo, Pérez, Castells etc.. i com no el Ferrer de Tai de davant de missa de Torelló, on cada dissabte el vespre en portava el pare i on durant hores s’explicaven les novetats dels seus estimats ocellets. 

Colònia Rosal.


Si cliqueu sobre Colònia Vila-seca, al final de l'escrit, podreu veure un video explicatiu sobre com eren les colònies. 


jueves, 23 de agosto de 2012

CERTÀMENS A LA CATALUNYA INTERIOR. TERCERA PART. RECORDANT LA HISTÒRIA.



Repartimen de premis , Olot 1957. Posiblement en el centenari
Havíem deixat el relat, desprès de la guerra, amb moltes restriccions i en moltes penúries econòmiques. Amb tot trobem documentació, en llocs molt emblemàtics com pot ésser Ripoll –bressol de Catalunya- on com podem veure l’activitat ocellera fou frenètica, abans i desprès de la guerra.  
21-5-1945 fotografies exposició de Ripoll.
Programa del centenari de la “Sociedad Pajaril Sabadellense”
1947.- Exposició Ripoll.
El centenari de Sant Vicenç -1948- fou molt lluït, gràcies a la aportació de l’ajuntament que era presidir per el batlle de l’època Sr. Ramon Colomer i Castells.  L’any següent podem comprovar, com apareixen noves informacions de Sant Vicenç i Roda de Ter, Torelló, nuclis molt actius per l’època.
En la dècada dels anys cinquanta, en tot cas, les consignes donades als Ajuntaments pel Govern Civil, eren que s’havia de fomentar la pràctica de l’esport i facilitar-ne els mitjans.  Això va propiciar que molts ajuntaments, recolzessin l’activitat ocellera amb noves aportacions que donaran un impuls important a l’activitat. En donant fe els documents sobre les classificacions de les festes de la Comarca d’Osona. Ah per cert, aquestes classificacions no és feien a nivell individual si no que eren per  societats, i al final es donava un trofeu a l’entitat guanyadora. Era una forma més de potenciar la unitat dintre els ocellaires d’un mateix poble.
Així trobem informació de diferents entitats com Manlleu, Torelló, Ripoll, Santa Mª de Corcó , Sant Julià de Vilatorta, moltes d’elles arrel de celebrar el seu centenari, com són els casos de Torelló, Manlleu, Santa Mª Corcó i Sant Julià de Vilatorta.
A tall de anècdota dir-vos, que alguns recordem aquells certàmens en els que el bon ambient era la tònica imperant, també val a dir que estaven en temps de moltes penúries, i això propiciava el treball en conjunt. Alguns recordem les exposicions que es feien al final del passeig de Vic, on tenien el local els que es dedicaven als canaris, i a la plaça de Sant Vicenç de Torelló, encara que la participació era més minsa que en la actualitat i els ocells cantaven molt menys, penseu que el seu menjar es cenyia a les granes de panissa, nap i escaiola. Amb tot algú que s’ho podia permetre, comprava ocells, eren comptats normalment gent adinerada de l'època, ja que guanyar donava un cert prestigi personal dins el col·lectiu. Així resseguint el diari Torelló, en la seva edició ara en castellà, trobem el primer apunt d’informació sobre “los pajariles” , en ell s’informa que un tal Jaime Molas Canadell, havia venut un verdum per la quantia de 1.400 ptes, quantitat molt elevada per la època. (Setmanari Torelló nº 13 del 18 de juliol de 1955.

miércoles, 22 de agosto de 2012

ESCRIT RECORDATORI. DADES GENERALS DE LES SOCIETATS, FINS LA GUERRA CIVIL.



                                                                                         
1843.- Fundació Societat Ocellaire de Sant Vicenç de Torelló i la Societat Osona de Vic
1845.- Fundació Societat de Torelló.
1851.- Fundació Societat de Roda.
1854.- Fundació Societat El Pinsà de Bellmunt de Sant Pere de Torelló.
1858.- Fundació Societat de Manlleu.
1859.- Fundació Societat de Santa Mª Corcó i Sant Julià.
1863.- Fundació Societat de Sant Hipolit.
Moltes d’elles la data de creació és a través de l’estendard.

Es té fotocopia de la següent documentació.

1864 i 1865 Programa d’exposició d’ocells a Manresa.
1876.- Fundació de la Societat de Taradell.
1878.- Programa d’exposició d’ocells a Vic.
1879.- Programa d’exposició d’ocells A Roda de Ter.
1895.-  Programa del concurs La Primitiva de Vic.
1896.- Programa d’exposició d’ocells a Sant Julià de Vilatorta.
1897.- Programa concurs de la Nova Ocellera de Vic.
1898.- Fundació Societat Ocellaire de Calldetenes i l’estendard “ la cadernera de Ripoll”. A més 2 programes d’exposicions a Ripoll- dues societats diferents-
Programa d’exposició de Manlleu.
1899.- Programa d’exposició d’ocells a Montesquiu i Ripoll.
Estatuts redactats a mà de la Societat Ocellaire “La Cadernera de Ripoll”.
1900.- Programa de l’exposició d’ocells de Ripoll.
1901.- Programes dues societats de Ripoll.
1902.- Programa exposició d’ocells a Ripoll.
1903.- Programa exposició de Calldetenes.
1905.- Programa exposició d’ocells a Ripoll.
1906.- Dos programes d’exposicions de Ripoll.
            10-6-06. Estat de comptes de la “Unión Pajaril Ripollense”
1907.- Programa d’exposició de Ripoll i Viladrau.
1908.- Programa d’exposició a Ripoll i Manresa.
1909.- Programa d’exposició a Ripoll.
1911.- Escut de la “Societat Pajaril Ripollense”.
1912.- Programa d’exposició a Ripoll.
1913.- Programa d’exposició a Ripoll.
1914.- Programa d’exposició de Ripoll i Manresa.
1916 fins 1929 Programa d’exposició a Ripoll.
1931.- Calendari dels certàmens d’aquest any a la comarca de Barcelona i de Vic.
Programa Festa Major escrit d’ocells a Torelló.
1933.- Exposició d’ocells a Ripoll.
1934.- Es té de la societat l’Esparver (Barcelona), l’ordre de certàmens per aquest any. Són societats de Barcelona.
1935.- Ordre de certàmens Comarca de Barcelona. Pertany a l’antiga Federació de Societats ocellaires.

martes, 21 de agosto de 2012

CERTÀMENS A LA CATALUNYA INTERIOR. SEGONA PART. RECORDANT LA HISTÒRIA FINS ELS ANYS 60


En el capítol anterior varem parlar dels estendards com a signe identitari de les nostres societats.
Avui parlarem de la nostra història, emmarcada  dintre l’activitat dels certàmens. Volem ser molt curosos amb ella i per això, ens cenyirem en moltes experiències personals, i de la recerca pròpia feta als pobles de la Vall del Ges.
Amb tot l’activitat ocellaire- certàmens- esta documentada a la comarca d’Osona des del 1842. A tall d’exemple, la ciutat de Manresa celebra l’any 1864 una exposició d’ocells, i a  Vic trobem certàmens  d’ocells, els anys 1878 i 1879.
Moltes són les entitats que ja han celebrat  els 150 anys d’història, per tant els certàmens eren una realitat en el segle XIX,  a tall d’exemple podem citar Torelló, Vic, Manresa, Sant Vicenç de Torelló, Sant Pere de Torelló,Manlleu, Sant julià de Vilatorta etc... 
Amb tot val a dir, que en els seus inicis, la manca de comunicació i temps, feia molt difícil al desplaçament a localitats veïnes, per tant suposem que eren pocs els que ho podien gaudir i els certàmens eren molt locals . Es important recordar que el tren no arriba a Torelló fins el 1879 (màquina de vapor) i a partir del 1929 es comença a electrificar la línea que acaba  el 1949. També recordar que el primer terç del segle XX en molts casos es treballaven unes 14 hores diàries i només hi havia un dia festiu. 
La dècada dels anys 30 es una dècada fosca i confusa. L’any 1934 fou decisiu en el decurs dels fets que posteriorment haurien de portar a la guerra. Les eleccions municipals de gener de 1934 il·lustraven nítidament, la clara divisió humana i política que hi havia. El 29 de juliol, d’altra banda, hi hagueren notables manifestacions a la Vall. La lluita sindical i obrera s’intensificava de mala manera, mentre el President Companys proclamava “ L’Estat Català”. Aquesta situació, va comportar que el juliol 1936 esclatés la guerra. L’1 d’abril de 1939, Franco va donar per acabada la guerra, i durant els anys que seguiren – anys de postguerra - tot va ser molt confús, alhora que la informació escassejava molt. Eren anys que en els pobles encara hi havien  moltes ferides obertes i les reunions estaven prohibides. El setmanari “Torelló”, no va tornar aparèixer fins l’any 1954. De fet aquesta nova situació va afectar a la informació que va començar a escassejar donat la censura  que en feia el règim. Per tant en la dècada dels 40 la informació sobre els  pobles de la Vall escassejà. Cal suposar que aquets anys l’activitat ocellaire serà molt escassa, i més si tenim en compte l’aiguat que va patir Torelló l’octubre de 1940. Els morts, la destrucció material de carrers, cases, fàbriques, collites, així com el mateix camp de futbol, tot plegat provocà un impacte psicològic negatiu entre la gent que agreujà encara més la difícil situació humana, econòmica i política de la Vall.(1)


(1) Llibre dels 75 anys d’història de la U.E. Sant Vicenç de Torelló. Autors: Josep Vilalta i Ivan Vilalta.
   


















viernes, 17 de agosto de 2012

CERTAMENS. Primera part.- ELS ESTENDARDS




En el capítol anterior es posava de manifest, de la bona acceptació que tenia l’ocellaire dintre la Catalunya interior. Això es feia evident ja que rar era el poble en que no es veien gàbies penjades o a les façanes o a les finestres de les cases. Algunes societats lluïen amb orgull els seus estendards que estaven fets amb molta cura i que alguns d’ells inclús tenien fils d’or.  L’estendard  és una bandera o senyera, que es brodava a mà i que per fer-la s’utilitzaven materials nobles. Els estendards tenien un gran valor econòmic i es sufragaven amb l’aportació dels socis, ajuntaments i donatius de la població.Sempre eren beneits per l'esglesia per donar-li més solemnitat al acontexament i sort a l'entitat.


                                    Anny 1958  centenari de la Agrupació Esportiva Ocellaire de Manlleu.

En grans esdeveniments es treien al carrer i al seu voltant es formaven comitives que servien per rebre al foraster o anunciar a la població la festa. Moltes vegades anaven acompanyades de bandes de música.
En molts casos, han estat l’eina per saber l’any de la creació de l’entitat.
L'estandard més antic que en tenim coneixament, es el de l'anomenada "Sociedad Pajaril la Antigua Ripollesa" que data del 1850 i es troba al museu de Santa Maria de Ripoll.

A continuació : EL CERTAMEN. 

lunes, 13 de agosto de 2012

CAPTURAR I CONCURSAR?. Primera part.


Avui parlarem sobre la captura i els concursos de fringil.lids i el seu enraigament en el mon ocellaire de la Catalunya Interior. Tots convindrem que els ocellaires formem part de la nostra herència cultural catalana i que primer varem capturar i més tard concursar, i ens preguntarem, de la importància d’una cosa i l’altre. Estudiarem tots els pros i contres, i intentarem veure cap on ens portaran les normatives actuals, per poder preveure el futur que ens espera.

Se’ns dubta la captura ve de molt antic, des de que l’home va aparèixer a la terra, nosaltres no anirem tant enllà amb el temps i ens remuntarem a mitjans del segle XIX, quant gràcies a un nou moviment cultural que va donar molta importància al associacionisme va permetre aparèixer  les primeres societats ocellaires.

En moments puntuals de la nostra història –principis del segle XX- , la captura d’ocells ve ésser també un mitjà de subsistència, ja que la pobresa obligava. Posteriorment quant les condicions de les famílies varem millorar, gràcies a les noves empreses, la captura de fringil.lids es va esdevenir en un fet  lúdic important, acompanyat de la disminució de la jornada laboral.
Hi havia dos períodes de captura, primer la novellada – que comprenia els mesos de juny i juliol- i a la tardor la “passa” que començava a mitjans d’octubre fins a primers de desembre . Eren mesos, molt esperats per els ocellaires, ja que passàvem els mesos anteriors posant els reclams a punt. Per la novellada, sobretot per la captura del passerell, -que criava en terres mes altes com la Cerdanya-, tots recordem pobles  com Urtx-Alp, i una fonda denominada “cala Herminia” on durant els mesos d’estiu fèiem estada molts ocellaires, i donant-se inclús la circumstància que en el menjador estava habilitat per poder deixar els reclams. Com enyorem aquelles estades i recordem amb nostàlgia els dinars i sopars quant ens trobàvem tots junts per veure qui la deia mes grossa. Però tot te un fi, i amb l’aparició de mes diners i sobretot dels vedats de caça, els ocellaires varen ésser substituïts per altres aficions  més lucratives per la Cerdanya.

L'altre període era "la tardor", quant s’acostava, era evident el nerviosisme dels ocellaires, per veure aparèixer els primers fringil.lids en la seva emigració cap a llocs més càlids. La seva captura, servia com a motiu de reunió i tertúlia entre els ocellaires, i solia anar acompanyada d’un bon esmorzar en el que participava tota la colla. El bon ambient regnant, feia que sempre tinguéssim suficients motius per prolongar l’estada fins l’hora de dinar. Recordem que sempre faltava passar un “vol” d’ocells, el de les deu, onze, dotze.
El mètode emprat per la captura era l’abret amb el vesc. El vesc ens el fèiem els mateixos ocellaires, però més tard en van aparèixer en el marcat d’altres tipus.
En un principi, les quantitats de fringil.lids agafades eren minses, però més tard la bonança econòmica del país, va permetre als ocellaires tenir més ocells.
Els que varem ésser educats amb aquesta tradició, seguim lluitant per aquest sistema de captura, encara que en l’actualitat només L’Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya “AGRUPCAT” ens dona suport.
Hem utilitzat en tot moment el passat, ja que les coses ja no son com abans i estant cambiant molt rápidament i ja veurem el futur que ens espera.

A ens oblidàvem de dir que a data d’avui, l’únic que sabem es que a través del ICO és farà un estudi sobre la selectivitat del vesc. També s’està a l’espera que el Departament d’Agricultura signi el reglament per poder capturar en xarxes de terra, alhora que posi d’acord totes les parts implicades. Si tot és complicat, esperem que la denúncia presentada pels verds a Europa, no sigui un fre per les nostres pretensions de poder capturar durant la "passa" aquesta temporada.
 http://www.depana.org/public/  
Seguirà amb la segona part, concursos.

jueves, 9 de agosto de 2012

RESPECTE I EDUCACIÓ

RESPECTE I EDUCACIÓ
RESPECTE I EDUCACIÓ
08/08/2012

Recentment, han traspassat varies persones vinculades al medi natural a Catalunya. Persones que des d’una responsabilitat de gestió pública o privada tant forestal com cinegètica. Persones que han comandat equips de treball i que ara no són entre nosaltres.

L’educació diu què, tant en el ofici religiós amb cos present com, pel de memòria del finat, la nostra presència ha de cenyir-se a donar escalf i suport a la família i els amics. Durant les celebracions religioses sempre hi ha la presència d’autoritats, i més, en el cas del familiar sector del medi natural. No mereixem que ens representin persones que assisteixen a aquests actes emotius com qui assisteix a un acte social, només amb l’objectiu de “tocar cuixa” del dirigent polític vigent amb l’objectiu de solucionar-se els interessos propis i oblidar el motiu de la trobada.

Des de la Agrupació reivindiquem tant la tradició, com la educació i, serveixin aquestes línees per recordar al Jaume, al Felip, al Francisco i, al Antonio així com fer arribar el nostre record als familiars i amics. Esperem que en el record de l'Àlex es millori el respecte i l'educació.

.: AGRUPACIÓ DE SOCIETATS DE CAÇADORS I PESCADORS DE CATALUNYA :.
Plaça de l'Ajuntament, S/N - 08610 - Avià

domingo, 5 de agosto de 2012

AGRUPCAT TANCA LA TEMPORADA DE CONCURSOS A CASTELLGALÍ.

El Sr.Rauric esperant per entregar els trofeus 

Com cada any, la societat de caçadors conjuntament amb l’Ajuntament de Castellgalí han tancat les competicions ocellaires de les tres comarques més importants de Catalunya.

Des de  aquest bloc volem ressaltar, el sacrifici i l’esforç que any rere any fan els caçadors i Ajuntament de Castellgalí i per tant vagi la nostra felicitació per endavant, esperant que per molts anys els ocellaires pugem gaudir d’aquest magnífic concurs de cloenda de temporada.

També voldríem ressaltar la presència del President de l’Agrupació de Caçadors i Pescadors de Catalunya –AGRUPCAT- el Sr. Rauric, que ha tingut unes paraules de suport i compromís envers la nostra tradició  centenària, paraules que son d’agrair en moments tant crítics i d’incertesa que ens toca viure a tota la família ocellaire. Gràcies Sr. Rauric per el seu suport incondicional i el seu compromís envers els ocellaires.

Com anècdota, només afegir que la participació ha estat molt alta uns 400 ocells i uns 800 assistents, en un bon matí ocellaire.


viernes, 3 de agosto de 2012

NOVA NORMATIVA DE FRINGIL.LIDS


NOVES REGLAMENTACIONS A APROVAR PER EL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, SOBRE FRINGÍL·LIDS.

Degut a certes informacions interessades que han sortit penjades a una Web de caça, sortim al pas, informant de la realitat actual de com esta el tema dels fringíl·lids .

El mes de juny, el Departament de Agricultura, va publicar un projecte de reglament,  per la tinença i captura d’ocells fringíl·lids. Aquest reglament és te de convertir en projecte, i  té d’esser la pedra angular de la futura llei per la regularització de l’activitat ocellaire. Des de un primer moment l’Agrupació de Caçadors i Pescadors de Catalunya –AGRUPCAT- ha estat el costat dels ocellaires, primer en la desprotecció de les espècies de fringíl·lids i en la actualitat lluitant per una normativa justa i solidaria que torni a potenciar la tradició ocellaire que varem heretar dels nostres avant passats. Per això, en el seu moment varem ajudar a presentar diferents propostes i al·legacions per millorar el reglament, , i en aquest moments els serveis jurídics de Agricultura l’estant acabant de perfilar.

 A grans trets, l’esborrany proposat per el Departament de Agricultura, deia el següent:

Primer. Per la tinença  no cal pagar llicencia de caça , per la captura sí. , només en cas de participar amb concursos organitzats per la FCC cal  pagar la llicencia federativa,
 Recordar també, que la llicència de caça  es gratuïta pels jubilats a partir de 65 anys, però no la federativa que depèn de la FCC.

Segon. Qualsevol persona pot acompanyar al ocellaire quant captura però no  hi pot participar  .. 

Tercer. El mètode de captura  autoritzat és la xarxa abatible. Amb tot volem  informar que l’Agrupació ha lluitat des de el seu inici per la captura tradicional amb vesc,-mètode tradicional en la Catalunya interior- , poden afirmar que ens hem quedat pràcticament sols defensant el tema , però la nostra constància ens ha portat ha aconseguir que el proper setembre, es faixi un estudi sobre la selectivitat del vesc, i ja es veuran els resultats, esperem que la nostra lluita no quedi en no res.

Quart. El que captura per primera vegada, té d’anar acompanyat  per un  “expert” , i  no pot engabiar  ocells. En aquest tema l’Agrupació si oposa donat que la propera temporada el nou ocellaire no tindria reclams per poder capturar

Cinquè.  El nombre de captures , només el pot fixar el Departament , perquè depèn  dels estudis científics , ( segons la normativa ) , però no ens sembla bé , que el 30 % de les captures tinguin que ésser femelles, amb l’excepció dels que vulguin criar. 
 
Sisè.  Per un millor control, es te d’anellar  tots els ocells engabiats, ja que això permetrà tenir un cens real dels ocells actualment engabiats.  

Setè. Defensem els quatre tipus d’ocellaires que preveu el projecte de reglament, amb tot els podem resumir en dos:

1.- L’ocellaire que captura però no va a concursos oficials. Documentació: , Té de tenir la llicencia de caça  i el permís de l’àrea privada.
2.- Si es concursa en els concursos de la Federació es obligatòria la federativa.

Vuitè. Defensem com entitat representativa a  l’Agrupació  per fer  les gestions  amb la Direcció General tant amb l’assumpte de les anelles com per adquirir  la documentació necessària .  

 Com a conclusió tenim que dir que de moment és un projecte i en la seva aprovació, podrem valorar el contingut del mateix. Amb tot des de l’Agrupació esperem i desitgem que sigui aprovat el més aviat possible. També valorem el fet que per tenir un ocell no tinguem que tenir un munt de papers, que per l’únic que serveixen es per engreixar l’esperit recaptatori d’alguns. .Creiem que no son correctes aquelles  imposicions que serveixen per fer  diners d’uns recursos naturals molt limitats. Esperem que el bon criteri imperi en el Departament de Agricultura, i els ocellaires puguem practicar amb facilitat una activitat que alguns havien segrestat.